lauralguero:
Ostres! Quina sorpresa que el dia de fer aquest viot sigui el 1r dia de regla, que bé seguir aquesta tradició (com a la Fiesta i la Latin…). En fi, la via guapíssima, encara que em passi el dia queixant-me dels jardins i les pedres de Montre i que les podrides ressenyes ens van fer ser una mica lentots. Entre que la meva cantimplora va morir, el Frankie es va saltant les R i jo intento fer el cuc per l’OW, l’arribada a dalt és gloriosa quan veig que tinc tots els pantalons tacats de regla (Yupi!). Després de l’avorrida baixada, els nois es fan una duxi i acabem la nit gaduint de Ruavieja i uns bombonets ben merescuts.
Pd: Poques vegades podrem dir que hem estat 3 dies completament sols a la campa, sent els únics escalant a la Paret de Catalunya i amb unes nits de lluna plena...