Pont de la Puríssima de molt de vent i molt de fred. El David i jo decidim que ens és igual i se'n anem als Cogullons, zona de les muntanyes de Prades que desconeixiem totalment. Aquell dia era just la zona on feia més mal temps. Ens continuava sent igual.
Triguem uns 30 minuts des de Montblanc. Aparquem el més aprop possible del Refugi dels Cogullons (ens quedem a uns 300 m) perquè el camí no és apte del citroën C3 que portem (necessari 4x4). Comencem a caminar direcció Farena i quan ens començavem a perdre ens trobem a dos coneguts de Farena que ens ajuden a arribar al sector (abans d'arribar a la bassa de bombers, a uns 200m, es desvia un senderó a la dreta. Un cop al sender hi ha una bifurcació i s'ha de tirar a la dreta).
Arribem al sector (30-35' d'aproximació). Molt bona pinta. Una cinglera de roca calcària amb uns sostres imponents (sembla que estigui equipat "de la vieja escuela". Primeres xapes molt altes i basants alejes).
Anem molt tapats i tot i això tenim molt de fred però decidim que ja que ho hem trobat, provarem d'escalar algun quinto. Ens gelem de fred completament. Impossible escalar. Plaguem trastos i se'n anem cap a casa contents del descobriment. Vistes fantàstiques de Mont-ral i de la vall dels Brugent. Tornarem.
Pont de la Puríssima de molt de vent i molt de fred. El David i jo decidim que ens és igual i se'n anem als Cogullons, zona de les muntanyes de Prades que desconeixiem totalment. Aquell dia era just la zona on feia més mal temps. Ens continuava sent igual.
Triguem uns 30 minuts des de Montblanc. Aparquem el més aprop possible del Refugi dels Cogullons (ens quedem a uns 300 m) perquè el camí no és apte del citroën C3 que portem (necessari 4x4). Comencem a caminar direcció Farena i quan ens començavem a perdre ens trobem a dos coneguts de Farena que ens ajuden a arribar al sector (abans d'arribar a la bassa de bombers, a uns 200m, es desvia un senderó a la dreta. Un cop al sender hi ha una bifurcació i s'ha de tirar a la dreta). Arribem al sector (30-35' d'aproximació). Molt bona pinta. Una cinglera de roca calcària amb uns sostres imponents (sembla que estigui equipat "de la vieja escuela". Primeres xapes molt altes i basants alejes). Anem molt tapats i tot i això tenim molt de fred però decidim que ja que ho hem trobat, provarem d'escalar algun quinto. Ens gelem de fred completament. Impossible escalar. Plaguem trastos i se'n anem cap a casa contents del descobriment. Vistes fantàstiques de Mont-ral i de la vall dels Brugent. Tornarem.