joanmingu:
History time: Comença el dia a les 5 del matí després de 3 hores de son, esmorzem el que hi per casa tirant amb un arròs a la cubana molt present que se'm repeteix quan em foto una galeta, després d'un gran cafè pugem al cotxe mentres vaig fent glops de red bull, el pau glops d'un pot de galetes salades ple de te chai amb tota la merda que l'hi ha pogut fotre. Explota l'efecte del cafè amb red bull i em puja una enchufada com no he tingut mai en me vida, arribem al pàrquing, fem un segon àpat i ens posem a caminar a les 6.30, no sabíem el que se'ns venia a sobre...
L'encigalada que portaven ens fa fer l'aprox de dues hores i mitja en menys de dues, al arribar al refu veiem el campament de pringats que pugen a dormir el dia abans hehe. Entre el tercers esmorzar i els cigarros de la penya ens plantem a peu de via a les 10 i comencem a escalar.
comencem els primers llargs i ja en el quart tenim dubtes de si arribarem a dalt amb llum o a hora d'afeterouers, un cop superats els llargs difícils i havent agafat ritme comencem a recuperar temps en els millors quintos que he fet mai, cert que el temps el recuperem gracies al nostre estil de reunions i poca percepció del perill per la situació. Durant l'ascensió vam veure com l'energia anava decaient pero no ho feia el numero de llargs que ens quedaven, pujar Vs era ja un suplici de força i mal de peus, pero mica en mica el refugi es veia cada cop més petit fins que finalment vam arribar a dalt, després de 10 fucking hores.
Un cop a dalt no ens va quedar gaire estona lliure per celebrar-ho ja que encara estaven dalt el naranjo i havíem de descobrir on eren els rapels i fer-los abans no es fes fosc del tot. Ho vam aconseguir, només quedaven com 3 hores de camí fins el cotxe amb la cansamenta més bestia de la nostra vida. De cada quatre pasos que fèiem en un perdíem l'equilibri, baixàvem amb un pilot automàtic per no pensar gaire en el que quedava de camí, camí que va costar trobar en un principi i camí que vam perdre en un final.
L'arribada al cotxe a la 1 i picu de la nit va ser el final, i ja vam poder celebrar el dia i inflar-nos a menjar el que hi hagués, tot i que jo sabia encara no havia acabat la cosa, em quedava una hora de cotxe per arribar realment a la fi i retrobar-nos a la mateixa hora que vam anar a dormir amb la resta d'amics a casa. 24 hores que no oblidaré mai.
MOMENTS MEMORABLES:
- Enxufada de cafeïna
- Pets del pau gracies al te chai mix
- Cordada de 3 més ràpida que la de 2
- Recolocació cassoleta en plena escalada
- Llargs de 40 m amb 3-4 seguros
- Desfeta d'Oriol Pardo
- Queixes sobre l'estil de la primera cordada
- Suïcidi del friend nou del Ferran
- Assassinat d'un altre friend nou del Ferran
- Arribada a l'ultima R sense cassoleta
- El Nevero gigante cuidado bichooo!!!
- Alex zombi (Deshidratació)
- Perduda del camí dins l'orbayu
- Tornada amb al·lucinacions per no estampar el cotxe.
CAST:
1a cordada: Pau, Joan i Miren (petate)
2a cordada: Alex i Pardo.
Som uns cracks!