lauralguero:
Viot dels viots. Sort que el Frankie va fer els dos 7as. Va ser un dia històric que tots recordarem: 500 metracus, a les 6 del matí em va venir la meravellosa regla, el Guille va cagar a mitja via, almenys van caure vuit mil pedres, en els últims llargs jo ja delirava, el llest del Fran va escalar amb els peus d’esportiva (us podeu imaginar la plorera) i, per rematar, es va perdre un friend verd.