lauralguero:
No tots els dies es poden fer vies maques. Aquesta, un xurro, potser la pitjor que hem fet a Montre. Aprofitant un dimecres de festa, anem a Montre conduïts per l'enamorament que té el Fran amb aquest lloc. Arribem per la nit i estem a 4 graus (una pista per com estarem el dia següent). Doncs, obviament, dia completament tapat i amb vent, que fa que se'ns congelin les extremitats i no notem els dits la meitat de la via. Trobem que hi ha més llargs amb roca trencada que bona i l'escalada bastant discontinua. Tot i així, cal anar rodat de caxarros. A destacar el llarg de xemeneia on vas arrossegante fent el cuc i on hem trobat el pas més cabron i morfo de la història.